La relació entre la diabetis i les malalties orals
La insulina és una hormona hipoglucemiant formada pel pàncrees que afavoreix la incorporació de la glucosa i altres nutrients a la sang, amb l’objectiu de neutralitzar l’efecte del menjar i altres factors que augmenten la glucèmia.
La Diabetis Mellitus és una malaltia crònica que es caracteritza pel dèficit de la producció o de l’activitat de la insulina, pel que s’altera el metabolisme de la glucosa.
L’origen d’aquesta malaltia no és del tot sabuda, tot i que existeix un paper important en la predisposició genètica. A més, factors com l’estrès, el sedentarisme i l’obesitat augmenten el risc de patir aquesta patologia.
Tipus de Diabetis Mellitus
Entre el 5% i el 10% dels pacients diabètics pateixen la Diabetis tipus I, caracteritzada pel seu origen immunològic (el cos no pot produir insulina). Sol diagnosticar-se als pacients joves i normalment s’ha de tractar amb la injecció d’insulina diària.
La majoria de diabètics, entre el 90% i el 95%, presenten Diabetis tipus II, en que existeix un dèficit relatiu de la producció d’insulina i una resistència dels teixits (és a dir, l’organisme produeix insulina però aquesta no és de bona qualitat). Normalment es detecta en adults majors de 40 anys i obesos, i és controlable amb dieta i hipoglucemiants orals.
Durant el segon trimestre de l’embaràs pot aparèixer la diabetis gestacional. Tot i que sol revertir després del part, el control del sucre és imprescindible ja que un 10% dels casos pot acabar amb una diabetis crònica tipus II.
Patologia oral en el pacient diabètic
La majoria dels pacients diabètics tractats amb hipoglucemiants orals, quasi un 80%, presenta xerostomia (boca seca) i per tant, augmenta el risc de patir càries. També augmenta la prevalença i la gravetat de la malaltia periodontal (piorrea), que és la primera causa de pèrdua dentària en persones majors de 40 anys.
També és freqüent que els diabètics presentin el síndrome de la boca ardent, una sensació de cremor lingual crònica i de dolor intens. Aquesta patologia no té tractament concret, pel que es sol recomanar molta hidratació i la combinació de diversos fàrmacs.
És comú que es presentin infeccions oportunistes en els pacients diabètics. La més freqüent és la candidiasi oral, degut a que existeix predisposició a patir-la, i apareix una lleu sensació de cremor a la gola i lesions blanques i vermelles a la mucosa. També pot produir-se una alteració del gust i l’aparició de gust metàl·lic, sobretot en pacients tractats amb hipoglucemiants orals.
Aspectes importants
- Es consideren nivells de glucèmia normal quan en dejú s’està entre 70 i 100 mg/dl i quan dues hores després de menjar s’està per sota de 140 mg/dl.
- Un 10-15% de la població té els nivells de sucre (glucosa) alts, tot i que només la meitat estan diagnosticats.
- Els pacients diabètics presenten un retràs en la cicatrització de les ferides, per tant és preferible realitzar procediments poc traumàtics. A més, és important saber que una bona salut oral millorarà l’estat general del pacient diabètic i viceversa, ja que un bon control de la diabetis millorarà la salut oral.
- És important realitzar controls freqüents amb el seu metge i el seu odontòleg, per tal de detectar precoçment la malaltia i tractar-la de la manera més adequada.
Dra. Alba Ribas i Serrano
COEC 7510